Volem un Futur Net: Toni Albert, un home corrent

jueves, 24 de noviembre de 2011

Toni Albert, un home corrent

Tot i viure al mateix poble, he de reconèixer que no coneixia a Toni Albert fins fa quatre mesos, o almenys no recordava conèixer-lo. Va ser durant la primera reunió que vam mantenir les persones que, en aquells primers moments del moviment contra la incineradora de l'Alcora, més actives ens mostràvem a la pàgina de facebook que s'havia obert per a l'ocasió. Vaig veure en ell una persona reservada, que escoltava els altres i que parlava per donar la seua opinió o per respondre als milers de preguntes que teníem sobre llei mediambiental. Malgrat la seua experiència de més de deu anys, ni va prendre el comandament ni tan sols ho va intentar. I malgrat el que molts pensen, ni tan sols va dir una paraula en contra de l'ajuntament actual o la consellera Isabel Bonig. Tot el contrari. Més bé va parlar de com estava la situació i del que podíem o no fer dins de les nostres humils possibilitats.

Durant aquell primer mes, la gent no volia la incineradora, però, molt poques persones semblaven estar disposada a donar idees per paralitzar-la, i molt menys a implementar-les. Durant aquella primera reunió vam posar en valor moltes idees i vam repartir tasques. Era poc i érem molt pocs, però sobretot era un començament i això ja era molt per a tots.

Conforme les idees anaven realitzantse, els participants en el grup del facebook creixien exponencialment en nombre i intensitat. De aquesta manera, aquest grup quasi clandestí que es va reunir i va començar a generar i implementar idees per frenar la incineradora que de forma injustificada ens volien i ens segueixen volent instal·lar a tres quilòmetres del poble, va començar a incorporar gent amb unes ganes tremendes de lluitar per allò que creien just i no per ideals o altres qüestions externes al cas. Allò començava a prendre color i les ganes eren fresques i molt saludables.

Amb la col·laboració del grup es van posar en marxa infinitat d'idees que en un altre moment m'haguessin semblat impossibles. Es van preparar escrits per al Síndic de Greuges, el Parlament Europeu i, més recentment, el director de Salut Pública de Castelló o els ajuntaments de la província; es van dur a terme recollides de signatures i campanyes de conscienciació pels pobles; es van organitzar les manifestacions de Castelló i, sobretot, València, on la difusió, la promoció, el treball creatiu i la coordinació dels autobusos i la gent va ser clau del seu èxit; i així un món de coses més. Els resultats han estat molt bé, fins al punt que el Síndic de Greuges i el director general de Salut Pública de Castelló han dit que estudiaran les peticions i que la Comissió Europea ha demanat informes sobre la validesa de la incineradora de L'Alcora. Però sobre tot perque s´ha aconseguit que la gent participa més, donan idees i treballant per posarles en pràctica, i estigue més unida que mai.

No obstant això, miro enrere i m'adono d'una cosa molt important. Hem aconseguit coses molt importants durant aquest temps. El grup compta ara mateix amb prop de 3.000 persones que participen directament a facebook i de molts altres col·lectius i persones particulars que no tenen accés a Internet però que es preocupen i participen de tot el moviment, anant a les assamblees o oferin-se voluntari per dur a terme diferents tasques. Però m'adono de que tot això no hagués estat possible si Toni Albert no hagués estat ahí.

Toni no és ni el líder, ni el cap, ni el camarada del grup, és senzillament una persona que estima el seu poble, la seua gent i la seua família, i que està disposat a lluitar encara que l´insultin, li diguin comunista, o el culpin de tots els mals d'aquest poble. Ha estat ahí des de la primera reunió, però ja hi era de fa temps i quasi ningú s'havia adonat. Són més de deu anys lluitant per un futur net per a tota la província de Castelló, hores i hores llegint papers per trobar escletxes amb què enderrocar la irresponsabilitat d'uns pocs, molt de temps gastat sense poder estar amb la seua família... i jo ni tan sols el coneixia.

Si Toni Albert no hagués estat ahí, avui no només no parlaríem d'un grup de 3.000 persones organitzades a través de les xarxes socials per lluitar contra la incineradora de L'Alcora, estic segur que aquesta esperança que ens embriaga a sovint i que ens fa somriure tot i la difícil situació que estem travessant els alcorins i alcorines, pràcticament seria inapreciable. Si tots, i m'incloc, tinguéssim les mateixes ganes de lluitar pel que és just, per aquesta província i per aquest poble com té Toni Albert, viuríem en un lloc millor.

Aquest no és el reconeixement de tot el poble de L'Alcora a una persona que sens dubte s'ho mereix, simplement és el meu reconeixement particular a una persona que mai m'ha demanat res però que, no obstant això, m'ha donat molt i durant molts anys tot i que... ni tan sols el coneixia. Cadascú pot trobar la seua manera d'agrair-li l´esforç i la dedicació si sent el mateix que jo. No calen medalles; una salutació, un somriure, unes paraules amables moltes vegades són més que suficients.

Moltes gràcies Toni.

5 comentarios:

  1. Es de justicia. Un reconeiximen que es mereix una persona com Toni. Jo també signe aquesta carta.

    ResponderEliminar
  2. Gracias Toni por toda tu colaboración desde la experiencia. Gracias al que lo escribe también. y Gracias a toda esa gente que sale en la foto como no.

    ResponderEliminar
  3. Cuando todo esto comenzó hace 5 años Toni ya estaba ahí, ayudándonos y aconsejándonos sin pedir nada a cambio, y con el tema de la incineradora sigue incansable con sus aportaciones y experiencia, siempre que se le necesita el está dispuesto a acudir a nuestras llamadas, muchos Tonis necesita este mundo para ir mejor.
    Gracias por todo Toni AMIGO

    ResponderEliminar
  4. soy dora toni eres una persona de las k ay bien pocas lo das todo por tu pueblo y por su gente a cambio de nada no se como agradecertelo se k tenemos mucha suerte de tenerte a nuestro lado gracias por estar ahi y por ser como eres.

    ResponderEliminar